L'Audiència de Barcelona deixa lliure el violador de la Vall d'Hebron

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat la petició de la Fiscalia que s'apliqui la "doctrina Parot" per prolongar fins als 30 anys l'estada a la presó de l'anomenat "violador de la Vall d'Hebrón", condemnat a 311 anys per 16 agressions sexuals i que sortirà de la presó el 22 de setembre pròxim després de complir 16 anys i 2 mesos.

El més greu del cas és que segons informes de serveis penitenciaris existeix un elevat risc de reincidència per part de l'individu. Però ai las, el violador ha aconseguit reduir la seva condemna gràcies a haver practicat ioga a la presó i haver seguit curset de defensa personal -té inri el tema a un agressor li ensenyen tècniques per ser més agressiu-.

Des d'aquí voldria demanar un enduriment de les penes als violadors per evitar que individus malalts com aquests puguin campar lliurament destrossant vides.

Tenim president?

On és en Pepe Montilla? On és el nostre president? Simplement desaparegut!!! L'absència de la màxima autoritat del nostre país, davant l'apagada de més de 48 hores a Barcelona ciutat, per donar explicacions és insultant.

És en moments difícils com aquests quan hom ha de demostrar la seves dots de lideratge i està a l'alçada del càrrec que ostenta, posant-se al capdavant i demostrant davant la ciutadania que s'està treballant amb tots el mitjans possibles per posar a fi a la crisi.

L'absència del senyor Montilla, responsable doblement com a ex-ministre d'Indústria espanyol i president de la Generalitat, per donar explicacions a la ciutadania posa en evidència la seva incapacitat per liderar el nostre país. Tenim un president de "low-cost", de baixa volada!!!

Jo em pregunto: "Catalunya té president?... Sí? On és el nostre president?".

Ningú dimiteix?

La monumental apagada que ha afectat i encara afecta als ciutadans barcelonins, a hores d'ara, encara no s'ha cobrat cap dimissió ni responsabilitat política. La Barcelona de cartró pedra, de façana i aparador, ha quedat de nou al descobert.

És inversemblant i més propi d'un país tercermundista el que ha succeït en les darreres hores a Barcelona i, ben segur, que la imatge de la ciutat i del país no sortirà indemne. Per tot això, per dignitat i per responsabilitat fora necessari que algú o alguns dimiteixin. No és de rebut que el president del nostre país, José Montilla, estigui desparegut o que el govern municipal de la ciutat s'escudi en excuses de mal pagador.

Malauradament, vivim en un país amb unes infraestructures de "fireta" -rodalies RENFE, aeroport, xarxa elèctrica, metro...- fruit de la deixadesa i manca d'inversió del govern espanyol al nostre país.

Hugo Chávez, un petit dictador

M'assabento que Hugo Chávez, president de Veneçuela, ha fet un pas més en la seva croada contra la llibertat d'expressió. Si fa uns mesos ordenà el tancament d'una televisió privada per ser crítica amb el seu règim, ara afirma que "cap estranger pot venir aquí -Veneçuela- a atacar-nos. Qualsevol que ho faci serà espolsat del país”.

Indubtablement, el poble veneçolà està sota les urpes d’un dictador que té segrestat el Parlament, format tan sols per diputats afins al president, que reforma la Constitució a la seva conveniència i que redueix la llibertat d’expressió a la mínima expressió, és a dir, a alabar el règim.

Des d’aquí em pregunto on són els defensors de la democràcia i de la llibertat d’expressió? On són els falsos progressistes que critiquen als EEUU –no dic que a vegades amb raó-, però que en canvi callen o miren cap un altre cantó quan els feixistes diuen ser anti-americans –es diguin Castro o Chaves-?

Efectes no desitjats de la prohibició de la portada de "El Jueves"

La prohibició i segrest del darrer número del setmanari satíric "El Jueves" per part del jutge de l'Audiència Nacional Del Olmo està tenint un efecte no desitjat o, si més no, no previst per part dels censuradors.

La desafortunada decisió judicial haurà resultat doblement contraproduent. Primer perquè ha suposat un atac flagrant a la llibertat d'expressió i, en segon lloc, perquè ha posat en evidència la inoportunitat i la manca d'eficàcia de decisions d'aquest tipus en l'era global.

De fet, la decisió del jutge Del Olmo ha generat un "tsunami" a la blocosfera i ha aconseguit que la portada de El Jueves que en d'altres circumstàncies hagués passat, pràcticament, desapercebuda sigui present en milions de blocs d'arreu de l'Estat i, fins i tot, del món.

La blogosfera ha reaccionat amb força -via Vilaweb- i contundència, fent evident que les regles del joc han canviat, només cal anar a Technorati i veureu com la paraula "El Jueves" encapçalen la llista de cerques i de tags.

La portada prohibida de "El Jueves"

M'assabento via Vilaweb que el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Juan del Olmo ha dictat el segrest del darrer número de El Jueves i el tancament de la seva plana web, a instància del fiscal Miguel Ángel Carvallo, per considerar que la imatge de portada constitueix un delicte contra la corona.

Realment, és una bestiesa que a aquestes alçades de la pel·lícula no puguem riure'ns de la corona i dels borbons. Més encara, quan adduint a la llibertat d'expressió molts demòcrates hem defensat que es pugui fer befa del Papa, de Mahoma o de qualsevol religió.

Per què els borbons haurien de ser diferents? Ells que viuen dels nostres impostos, com a reis!!!

Ningú subdit, tothom rei!!!

La dimissió de Piqué una mala notícia

Malgrat la distància ideològica que em separa de Josep Piqué, no puc més que lamentar la seva dimissió com a president del PP català. Amb la dimissió de Josep Piqué s’esvaeixen les esperances de què el PP recuperi la centralitat política a Espanya i empeny alhora al PP català a l’abisme de l’espanyolisme més ranci i recalcitrant. Un cop més, l’ala dura conservadora i espanyolista del PP, encapçalada per Acebes i Zaplana, s’ha imposat al sector més renovador i liberal del PP.

Des de Convergència estant la dimissió de Piqué i la radicalització ferotge del PP espanyol cap a la dreta rància i espanyolista deixen, pràcticament, sense marge de maniobra a CiU per a futurs pactes de govern amb el PP a nivell espanyol. Ja que difícilment un PP llançat a la deriva espanyolista serà capaç de fer marxar enrere en el seu recurs a l’Estatut català i oferir una visió més centrista.

Dit això, vull deixar constància que la seva dimissió l’honora com a persona i com a polític, ja que amb ella ha demostrat que per damunt dels càrrecs preval la independència de criteri i la dignitat personal.

La fiscalia demana retardar l'alliberament d'un violador

Llegeixo amb satisfacció que la fiscalia ha demanat que el conegut com a violador de la Vall d'Hebron que hauria de sortir en llibertat aquest setembre se li apliqui la Doctrina Parot, fet que retrasaria la seva posada en llibertat al 2011, adduint que encara manté "un perill de reincidència futura molt alt".

Dit això, la meva pregunta és si aquest individu arribat el 2011 manté el perill de reincidència futura elevat, aleshores què hem de fer? Jo ja he defensat en d'altres escrits la meva aposta per la castració química com a mitjà d'innihibir els seus violents desitjos sexuals, però si es vol també podríem buscar d'altres alternatives menys agressives però igualment efectives com instaurar-lis una polsera amb gps incorporat per controlar els seus moviments permanentment.

Sense seguretat no hi ha llibertat!!!

“Reality show” amb gossos

És un crit unànime la pèrdua de qualitat de TV3 en els darrers anys. El darrer símptoma de la seva decadència és l’emissió d’un “reality show” on els protagonistes són uns gossos que es veuen obligats a canviar de llar i de família.

El programa “Gossos” disfressat amb tocs educatius: com tractar un gos, com educar-lo, com alimentar-lo… - també deien els de “Gran Hermano” que era un experiment sociològic – és en realitat un “reality show” en tota regla. Un programa que cerca la llàgrima fàcil, tant d’aquell que s’ha de despendre del ca com d’aquelles dues famílies que opten a acollir-lo.

Personalment, la nostra… “la seva”… TV3 hauria de vetllar per oferir programes de major qualitat, més tenint present el seu caràcter de televisió pública.

Ara més que mai, Federació

Les darreres setmanes s'ha avivat l'eterna controvèrsia sobre la continuïtat o trencament de la Federació dins les files de Convergència i d'Unió, arrel del debat sobre quina ha de ser l'estratègia de la Federació a Madrid i qui ha de portar la iniciativa. No obstant, afortunadament la sang no arribarà al riu. I sí, dic afortunadament perquè del trencament de la Federació de Convergència i Unió els principals damnificats serien Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, mentre que els nostres adversaris sortirien reforçats i treurien profit de la trencadissa.

D'altra banda, després de 30 anys de concórrer plegats, elecció rere elecció, la marca electoral de Convergència i Unió es troba tan consolidada dins l'imaginari polític de l'electorat català que, dificilment, l'elector sap discernir quines diferències ideològiques existeixen entre Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya o, fins i tot, respondre correctament a la pregunta a quin partit de la Federació pertany Josep A. Duran i Lleida o Artur Mas? -la resposta de l'elector seria en un 99% dels casos Convergència i Unió-.

Per responsabilitat, per coherència i per supervivència ara més que mai Federació!!!

A favor de la doctrina Parot

Des d'aquí vull felicitar a la fiscal en cap, Teresa Compte, i a la consellera de justícia, Montserrat Tura, per impulsar la creació d'una comissió d'experts per a estudiar que els delincuents perillosos -violadors, psicòpates...- amb risc de reincidir cumpleixin íntegrament la condemna, partint de l'aplicació de la doctrina Parot -els condemnat per diferents delictes a més de 30 anys de presó, es preveu aplicar els beneficis penitenciaris a la totalitat de la pena imposada i no al màxim legal de compliment, fet que permet a la pràctica que els reclusos es mantinguin a la presó fins el límit que estableix la llei, és a dir, 30 o 20 anys, en funció del tipus de delicte-.

Cal valorar la valentia d'aquestes dues dones per afrontar un tema tan espinós com aquest. Puix massa sovint, amparats rere discursos benintencionats, no s'ha volgut abordar el tema de la reincidència de violadors i psicòpates amb serietat.

Sortosament, no sóc l'únic que entén que sense seguretat no hi ha llibertat.

Rodalies RENFE, traspàs enverinat

L'anunci sorpresa del president del govern espanyol durant el Debat de Política General de traspassar la gestió rodalies de RENFE a la Generalitat el gener, sense concretar el com, és un traspàs enverinat. Un traspàs enverinat perquè ZP s'ha compromés a traspassar un servei deficient que ha estat l'ull de l'huracà dels usuaris i usuàries catalans que han patit estoicament els constants retards i avàries dels ferrocarrils.

Per dir-ho d'una altra manera, molt em temo que en ZP amb el traspàs de les rodalies el que pretén es treure's les puces de sobre i traspassar la "patata calenta" a la Generalitat. Amb això, no vull dir que jo estigui en contra del traspàs de rodalies de RENFE a la Generalitat, ans al contrari, però cal que aquest es produeixi acompanyat d'un seguit d'inversions provinents dels pressupostos generals de l'Estat espanyol per tal d'adequar la malmesa xarxa ferroviària catalana. El que no pot ser és que els catalans siguem "cornuts i paguem el veure".

Traspàs sí!!! I inversions també!!!

Orange no és de fiar!!!

France Telecom que a Catalunya adopta el nom d'Orange -abans Retevisión i/o Wanadoo- no és una empresa de fiar. Si la meva nefasta experiència amb l'empresa i el seu servei d'atenció al client -quina fàl·lacia!!! haurien de dir-li "desatenció al client"!!!- pot servir d'advertiment a aquells incauts que es plantegin contractar els seus serveis de telefonia i ADSL a Orange s'ho repensin em donaré per satisfet.

El meu cas és paradigmàtic de la forma de procedir d'aquesta empresa. En contractar els seus serveis tot són facilitats, però en el moment de donar-te de baixa no hi ha manera. Però el pitjor no és això, sinó el fet que un cop t'has donat de baixa t'obliguen a pagar la quota d'un mes posterior a la baixa.

Personalment, jo em vaig negar adduint que aquesta era una clàusula abusiva i jo no vaig ser informat d'aquesta en el moment de la contractació, però la meva reclamació fou rebutjada. Fet que em portà a presentar una denuncia davant l'oficina de defensa del consumidor del meu municipi, a la que l'empresa en qüestió va respondre que no atenien la meva demanda i em requerien el pagament de la mensualitat pendent -d'això fa més de dos anys-.

Finalment, avui he rebut una carta en la que em conviden a pagar la quota "pendent", ja que sinó m'interposaran una demanda civil -m'envien còpia de la demanda presentada als jutjats de la meva ciutat- amb el conseqüent perill que m'embarguin el meu compte corrent. Per tot això, he decidit desistir i pagaré, però voldria deixar constància de què Orange -abans Wanadoo- no és de fiar!!!

Carod hagués volgut dir: Sí, a l'Estatut

Les dures crítiques emeses ahir per Carod-Rovira, president d'Esquerra, als sectors crítics amb la direcció republicana, acusant-los de la davallada electoral d'Esquerra per haver empés al partit a votar No a l'Estatut posen de relleu de nou l'evident malestar existent dins les files republicanes.

Les crítiques són tan dures que, fins i tot, Carod-Rovira convida als crítics a marxar del partit: "Certes consideracions, que respecto però no comparteixo, potser s'haurien de fer sota unes altres sigles polítiques".

Des de la distància i partint de l'experiència històrica d'ERC -Hortalà, Colom...- m'atraviria a predir que qui té els dies comptats al sí de la direcció republicana és el propi Carod-Rovira. Ja que davant seu té una papeleta de difícil resolució: unes pròximes eleccions al Congrés i Senat on és, pràcticament, impossible que Esquerra obtingui el mateix nombre de diputats -fet que no ajudarà a apaivagar els ànims de la militància i de les veus crítiques-; un company de direcció, Puigcercós, amb ganes de rellevar-lo i assumir el rol de cap de cartell de la formació al Parlament de Catalunya i la futura celebració d'un Congrés d'Esquerra on ell té tots els números d'acabar sent l'ase dels cops.

Dit això, la seva sortida de to és més pròpia d'un polític acorralat i de l'estil "Por lo que me queda en el convento, me meo dentro".

Segons "El Periódico": CiU guanyaria de nou les eleccions al Parlament

Que el tripartit 2.0 no fa trempar, que el desencís s'ha instal·lat en la societat catalana -augment significatiu de l'abstenció, un Estatut encallat, un govern que tan sols administra...- és una evidència difícil d'amagar.

Sense anar més lluny, la premsa oficial socialista, és a dir, El Periódico es fa ressó dels resultats obtinguts en el seu baròmetre electoral de Catalunya del fet que CiU seguiria sent la primera força política al Parlament i que els membres del tripartit segueixen encallats i sense despuntar, encara que com assenyala el diari encara podrien seguir governant.

Un altre aspecte destacat del baròmetre és el fet que Artur Mas segueix liderant les preferències dels ciutadans i ciutadanes per davant de Pepe Montilla com a president de la Generalitat -veure gràfics-.